El creixement del sector TIC incrementa el nivell d’exigència per a les empreses
Durant anys, la competitivitat industrial es va construir sobre factors molt tangibles: capacitat productiva, infraestructura, eficiència operativa i dimensió empresarial. Les empreses que aconseguien créixer eren aquelles capaces d’optimitzar processos, augmentar producció i mantenir estabilitat en contextos sovint complexos.
Aquest model continua plenament vigent. Però el context econòmic i tecnològic del 2026 està incorporant una nova capa que modifica profundament les regles del joc.
Avui, la competitivitat empresarial ja no depèn únicament del que una empresa fabrica o distribueix, sinó també de la seva capacitat per integrar tecnologia, estructurar dades i construir sistemes de decisió més intel·ligents.
Catalunya és actualment un dels territoris on aquesta transformació es fa més visible.
Catalunya accelera la seva maduresa digital
Les últimes dades publicades per ACCIÓ confirmen que el sector de la robòtica a Catalunya ja supera les 300 empreses i frega els 1.000 milions d’euros de facturació anual, doblant pràcticament el seu volum en només cinc anys.
Aquest creixement reflecteix molt més que una tendència tecnològica puntual. Evidencia l’entrada del teixit industrial català en una fase de maduresa digital molt més profunda i estructural.
La robotització, la intel·ligència artificial i l’automatització avançada ja no ocupen un espai experimental dins de les organitzacions. Formen part, cada vegada més, del nucli operatiu de moltes empreses vinculades a la indústria, la logística, el packaging o l’automoció.
El que fa només uns anys es percebia com un avantatge competitiu avançat, avui comença a consolidar-se com un estàndard operatiu.
El gran repte ja no és incorporar tecnologia
La majoria de companyies ja han iniciat processos de transformació digital. Han incorporat ERP, CRM, plataformes cloud i eines de gestió de dades. Moltes també han començat a explorar aplicacions reals de la intel·ligència artificial.
Tanmateix, una part important del mercat continua convivint amb una realitat molt concreta: la dificultat d’integrar totes aquestes capes tecnològiques dins d’una arquitectura coherent i orientada a negoci.
I és precisament aquí on apareix el gran repte dels pròxims anys.
La qüestió ja no és únicament incorporar tecnologia. La qüestió és entendre com aquesta tecnologia contribueix realment a generar:
- més visibilitat operativa
- més eficiència
- més capacitat d’anticipació
- una millor presa de decisions
Moltes empreses disposen avui de sistemes plenament funcionals que, malgrat això, continuen treballant de forma parcialment desconnectada.
Les dades existeixen, però no sempre circulen amb coherència entre departaments. Els processos estan digitalitzats, però sovint continuen depenent d’intervencions manuals o de persones concretes. Les eines s’han multiplicat, però la sensació de control no sempre ha crescut al mateix ritme.
Aquest fenomen és especialment rellevant en entorns de pime industrial, on la pressió competitiva obliga a mantenir ritmes operatius elevats mentre es gestionen simultàniament processos de transformació tecnològica cada vegada més complexos.
La ciberseguretat entra al centre de l’estratègia empresarial
A aquesta situació s’hi suma un altre factor crític: l’increment exponencial dels riscos vinculats a la ciberseguretat.
L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya advertia recentment que més del 80% dels correus fraudulents detectats ja incorporen intel·ligència artificial en la seva construcció.
Aquest fet no només incrementa la sofisticació dels atacs, sinó que redueix enormement la capacitat de detecció per part dels usuaris i les organitzacions.
La digitalització, en aquest context, adquireix una nova dimensió. Ja no està vinculada exclusivament a l’eficiència o al creixement. També passa a formar part de l’estructura de resiliència i control de les empreses.
La IA deixa de ser experimental
Paral·lelament, la pròpia Generalitat de Catalunya continua avançant cap a models operatius basats en intel·ligència artificial.
Recentment s’ha fet públic que la Generalitat ja treballa amb més de trenta sistemes d’IA aplicats a salut, serveis públics, predicció de riscos i gestió administrativa.
Més enllà de la dimensió tecnològica, aquesta realitat evidencia un canvi molt més profund: la intel·ligència artificial està deixant de ser una capa experimental per convertir-se en una infraestructura integrada dins dels sistemes de decisió.
I aquesta mateixa evolució és la que començarà a marcar diferències dins del sector empresarial.
Les organitzacions que aconsegueixin integrar tecnologia, dades i processos amb coherència operativa disposaran d’una capacitat d’anticipació molt superior. No necessàriament perquè treballin més ràpid, sinó perquè seran capaces d’interpretar millor el context, detectar desviacions amb més precisió i prendre decisions amb més criteri.
El nou paper de la consultoria TIC
En aquest escenari, el paper de la consultoria TIC també està entrant en una nova etapa.
Durant molt temps, gran part del sector s’ha centrat principalment en desplegar tecnologia. Era una fase necessària i absolutament coherent amb el moment que vivien les empreses.
Però el context actual està desplaçant progressivament el valor cap a una altra capa: la capacitat d’ordenar, integrar i donar sentit a tota aquesta infraestructura tecnològica.
Les empreses ja no necessiten únicament proveïdors tecnològics. Necessiten partners capaços d’ajudar-les a construir:
- arquitectura empresarial
- governança de dades
- integració de sistemes
- estructures de decisió més robustes
A Esolvo interpretem aquesta transformació des d’aquesta perspectiva. Entenem la tecnologia com una eina al servei del negoci, però sobretot com una peça que només genera valor real quan està integrada amb processos, persones i objectius estratègics clarament definits.
Per això, una part cada vegada més important del nostre treball se situa en una capa sovint invisible des de fora, però absolutament determinant en els resultats: la manera com les empreses estructuren la informació, connecten sistemes, prioritzen iniciatives i construeixen capacitat de decisió dins de la seva organització.
La nova competitivitat empresarial
Aquest és, probablement, el gran canvi que començarà a definir els pròxims anys.
La competitivitat empresarial no dependrà exclusivament de disposar de més tecnologia, sinó de la capacitat d’integrar-la amb intel·ligència dins del funcionament real de l’empresa.
En un moment en què pràcticament totes les organitzacions tenen accés a eines similars, la diferència no la marcarà qui incorpori més tecnologia, sinó qui sigui capaç de construir una estructura més coherent, més integrada i amb més capacitat d’anticipació.
