Esolvo Solidari neix amb una primera campanya destinada a la Casa Ronald McDonald de Barcelona i un objectiu compartit: transformar 400 samarretes en suport, proximitat i una mica de normalitat.
Vivim envoltats de coses que reclamen la nostra atenció.
Correus que semblen urgents. Reunions que s’encavalquen. Factures, pressupostos, terminis, notificacions i converses que continuen molt després que hagi acabat la jornada. Ens acostumem a avançar dins d’aquest soroll amb la convicció que tot és important, encara que una part de nosaltres sàpiga que gairebé res ho és tant com sembla.
La vida quotidiana té aquesta estranya habilitat per ocupar tot l’espai disponible.
Una incidència pot espatllar-nos el matí. Una resposta que no arriba pot perseguir-nos durant hores. Una reunió mal preparada pot semblar una tragèdia menor. Ens preocupem perquè el calendari és ple, perquè un projecte va tard o perquè algú ha oblidat contestar un missatge que nosaltres consideràvem imprescindible.
I després hi ha dies en què una família rep una notícia que reorganitza completament el significat de totes les coses.
El calendari continua penjat a la paret, però ja no serveix per planificar vacances, entregues o reunions. Comença a ordenar proves, visites, tractaments i hores d’espera. La casa continua al mateix lloc, amb la roba als armaris, els plats a la cuina i les joguines escampades per alguna habitació, però de sobte queda massa lluny.
La feina, l’escola, els horaris i les rutines deixen de formar una vida. Es converteixen en una realitat anterior, una mena de fotografia presa uns dies abans que tot canviés.
Quan un infant necessita rebre tractament mèdic lluny de casa, la malaltia no viatja sola. S’emporta tota la família.
Quan quedar-se a prop es converteix en una necessitat
Hi ha decisions que cap pare o mare hauria d’haver de prendre.
Decidir on dormir mentre el teu fill està ingressat. Calcular quant de temps pots permetre’t estar fora de la feina. Buscar un allotjament en una ciutat desconeguda mentre intentes entendre un diagnòstic. Organitzar la cura dels germans. Sostenir una economia familiar que no estava preparada per a setmanes o mesos d’incertesa.
Les ciutats acostumen a ser hostils amb les persones que no hi arriben per elecció.
Barcelona pot ser especialment difícil quan el motiu del viatge no és una oportunitat, una visita o unes vacances, sinó un tractament mèdic. L’allotjament és car, la distància pesa i la vida hospitalària va reduint el món fins que tot sembla limitar-se a un passadís, una sala d’espera i una porta que s’obre de tant en tant.
En aquest paisatge existeix la Casa Ronald McDonald de Barcelona.
Va obrir l’any 2002 i va ser la primera Casa Ronald McDonald d’Espanya. Disposa de quinze habitacions individuals i acull gratuïtament famílies que s’han hagut de desplaçar perquè els seus fills o filles rebin tractament en hospitals de referència.
Quinze habitacions poden semblar una dada modesta.
Per a la família que ocupa una d’elles, són una frontera entre sentir-se completament desplaçada i poder conservar alguna forma de vida quotidiana.
Una porta que es pot tancar, un llit, una dutxa o una taula compartida amb altres persones que comprenen el cansament sense necessitat de fer preguntes.
La possibilitat de descansar unes hores i tornar l’endemà a l’hospital sense haver-se allunyat massa.
Les famílies que hi viuen no han triat aquella casa, però durant un temps es converteix en l’espai des d’on intenten reconstruir una normalitat provisional. Una normalitat fràgil, feta de petits gestos, de converses breus i de la necessitat elemental de continuar junts.
De vegades, això és tot el que una família pot demanar: Continuar sent una família mentre la resta de la vida queda suspesa.
Les coses que descobrim quan el món s’atura
Parlem molt de felicitat. La convertim en objectiu, en producte, en promesa publicitària i en una obligació que sovint resulta esgotadora. Sembla que hàgim de trobar-la en un viatge, en una compra, en un canvi professional o en una versió millorada de nosaltres mateixos.
Però la felicitat té una naturalesa menys espectacular.
Normalment només la reconeixem quan alguna cosa amenaça de prendre’ns-la.
…És esmorzar sense pressa….sentir una veu coneguda a l’altra habitació….portar els fills a l’escola.
Discutir per una qüestió insignificant i descobrir, al cap d’un temps, que aquella discussió pertanyia a una vida extraordinàriament afortunada.
És poder tornar a casa, i quan encara no es pot tornar, és tenir un lloc on esperar.
La primera samarreta d’Esolvo Solidari porta una frase senzilla:
Has vingut a ser feliç, no et distreguis.
En un dia qualsevol, la frase pot semblar optimista. Pot funcionar com un recordatori amable entre la pressa i les obligacions. Pot fer somriure algú que la llegeix al carrer.
Al costat d’una família que viu pendent d’un tractament, adquireix una gravetat diferent.
La felicitat deixa de ser una aspiració abstracta i es converteix en proximitat. En la possibilitat d’estar al costat de qui et necessita. En una tarda tranquil·la, en una estona de joc o en una nit sense males notícies.
La frase no nega la duresa del que passa. Tampoc promet que tot anirà bé. Recorda que, fins i tot dins de la incertesa, existeixen moments que encara mereixen ser protegits.
Una samarreta és una cosa petita
Una samarreta no curarà cap malaltia…és obvi. Ni reduirà les hores d’espera, ni interpretarà una prova mèdica i no eliminarà la por d’una família que ha hagut d’abandonar temporalment casa seva.
Pot contribuir, però, a sostenir la vida que continua al voltant de la malaltia.
Pot ajudar a mantenir un espai on una família pugui descansar, cuinar, parlar i recuperar forces. Pot sumar recursos per atendre necessitats quotidianes de la Casa Ronald McDonald de Barcelona. I, si la recaptació final ho permet, pot contribuir també a portar joguines per Nadal, perquè la infància continua existint fins i tot en els llocs on sembla més difícil trobar-la.
La samarreta costa quinze euros.
Està disponible en talles infantils i adultes. Es pot portar, regalar o compartir. Però el seu valor real no està en el cotó, en el disseny ni en la frase impresa. Està en el recorregut d’aquests quinze euros.
Esolvo assumeix íntegrament els costos de producció, embalatge, gestió i comunicació de la campanya. Això permet que el cent per cent del preu de cada samarreta es destini a la causa.
En un temps en què la confiança es desgasta amb facilitat, la transparència és una forma de respecte. Per aquest motiu, quan finalitzi la campanya, Esolvo compartirà públicament la recaptació aconseguida i la donació realitzada.
La solidaritat també ha de poder explicar-se amb claredat.
Quatre-centes decisions individuals
La primera campanya d’Esolvo Solidari té un objectiu: vendre 400 samarretes.
En una pantalla, quatre-cents pot semblar una xifra discreta. Les empreses estan acostumades a parlar de milers d’impactes, audiències, percentatges i mètriques que sovint resulten difícils d’imaginar.
- Quatre-centes persones, en canvi, encara poden imaginar-se. Són quatre-centes decisions individuals.
- Quatre-centes persones que entren a la web, escullen una talla i decideixen que aquella causa també els pertany una mica.
- Quatre-centes samarretes portades en oficines, escoles, carrers, tallers, cases i trobades familiars.
- Quatre-centes converses que poden començar quan algú llegeixi la frase.
- Quatre-centes petites accions que, a quinze euros cadascuna, permetrien arribar a una recaptació de sis mil euros.
La xifra pren sentit quan es tradueix en temps, espai i suport.
Sis mil euros poden contribuir al funcionament quotidià d’una casa que acull famílies gratuïtament. Poden ajudar a mantenir oberta una habitació, a sostenir serveis comuns o a cobrir una part de les necessitats que permeten que aquelles famílies continuïn a prop dels seus fills.
La solidaritat acostuma a explicar-se amb grans paraules. En realitat, gairebé sempre està feta de gestos petits que coincideixen en un mateix lloc.
Allò que una empresa decideix fer amb el que sap
Durant anys, a Esolvo hem treballat ajudant empreses a ordenar tecnologia, comunicar millor, crear projectes digitals i convertir idees en estructures capaces de funcionar.
Esolvo Solidari neix de la voluntat de posar aquestes mateixes capacitats al servei d’una causa social.
- La creativitat pot servir per construir una marca.
- El disseny pot ajudar a vendre un producte.
- La tecnologia pot accelerar un negoci.
- La comunicació pot donar visibilitat a una empresa.
També poden crear una campanya comprensible, facilitar una compra, amplificar una causa i reunir persones al voltant d’un objectiu compartit.
Una empresa mostra el seu compromís social quan decideix dedicar-hi allò que té: coneixement, temps, recursos, capacitat de gestió i voluntat de continuïtat.
Per això Esolvo Solidari no s’ha plantejat com una acció puntual. Aquesta samarreta és la primera campanya d’un projecte que vol créixer, incorporar noves causes i mantenir sempre una mateixa manera de fer: iniciatives concretes, comunicació clara, transparència i resultats compartits.
No podem resoldre totes les necessitats, però podem assumir-ne una, convertir-la en una acció i convidar altres persones a formar-ne part.
A vegades, el compromís comença exactament aquí.
Una invitació senzilla
Vivim en una època que ens exposa diàriament a una quantitat gairebé infinita de problemes. Els veiem passar per les pantalles amb una velocitat que sovint ens protegeix de sentir-los del tot. Ens commouen durant uns segons i després els substitueix una altra notícia, una altra urgència, una altra distracció.
És fàcil arribar a pensar que qualsevol gest és insuficient, i probablement ho és, considerat de manera aïllada. Però una casa tampoc es construeix amb una sola paret. Una família no se sosté amb un únic moment de coratge. I una causa no avança gràcies a una sola persona. Avança quan moltes persones decideixen que una cosa petita mereix ser feta.
Comprar aquesta samarreta és una d’aquestes coses.
- També ho és regalar-la.
- Portar-la.
- Compartir la iniciativa amb algú que pot sentir-se interpel·lat.
- Explicar que el cent per cent del seu preu es destina a la Casa Ronald McDonald de Barcelona.
- Ajudar-nos a arribar a quatre-centes.
La samarreta ja es pot adquirir a través d’Esolvo Solidari.
Costa quinze euros…la resta depèn de nosaltres.
Potser això era la felicitat
Amb els anys descobrim que les coses importants acostumen a tenir una aparença molt senzilla.
Una habitació a prop de l’hospital | Una cuina compartida | Una família que pot continuar junta | Una joguina per Nadal.
Una samarreta que algú compra des de casa sense saber el nom de les persones a qui ajudarà.
Potser la felicitat no consisteix a evitar que la vida s’aturi.
Potser, algunes vegades, consisteix a trobar un lloc i unes persones que es quedin al teu costat mentre intentes tornar a posar-la en marxa.
Has vingut a ser feliç, no et distreguis.
Aquesta vegada, la frase també és una invitació.
