VeriFactu, AI Act, governança de la intel·ligència artificial, dades i noves oportunitats de digitalització configuren una recta final d’any en què les pimes hauran d’arribar a les decisions importants amb més previsió.
L’agost té una manera particular de modificar la percepció del temps dins les empreses. Les bústies acumulen respostes automàtiques, moltes reunions desapareixen del calendari i projectes que durant el juny semblaven urgents entren en una mena de pausa acordada tàcitament.
Durant unes setmanes sembla que encara queda molt any.
La realitat és una mica menys còmoda
Quan setembre recuperi el ritme habitual quedaran quatre mesos per tancar projectes, preparar pressupostos, revisar sistemes, executar inversions i prendre decisions que durant el primer semestre s’han anat posposant. En el terreny digital, aquest final de 2026 serà especialment important perquè diverses transformacions que fa temps que apareixen a les converses empresarials comencen a adquirir terminis, responsabilitats i conseqüències molt més concretes.
VeriFactu ja té el 2027 marcat al calendari. El gruix de l’AI Act europeu és aplicable des d’aquest mes d’agost. La protecció de dades està incorporant noves exigències derivades de l’ús empresarial de la intel·ligència artificial. Les normes internacionals com ISO/IEC 42001 comencen a donar estructura a la governança de la IA. Les empreses estan experimentant amb agents intel·ligents a una velocitat considerable i, paral·lelament, les polítiques públiques de digitalització comencen a orientar-se cap a dades, interoperabilitat, automatització i projectes amb més maduresa tecnològica.
Tot això està passant mentre bona part de les pimes continua gestionant ERP, CRM, Microsoft 365, Google Workspace, webs corporatives, sistemes de facturació, dades comercials, eines d’intel·ligència artificial i processos interns amb nivells d’integració molt desiguals.
La recta final de 2026 ofereix, per tant, una oportunitat especialment útil: dedicar menys energia a perseguir novetats tecnològiques i més temps a preparar l’empresa per allò que ja sabem que arribarà.
VeriFactu 2027: una data que convé començar a preparar aquest setembre
Durant mesos, VeriFactu ha anat apareixent en converses amb assessories, proveïdors de software, ERP i departaments administratius. Els ajornaments han generat una certa sensació de distància, però el calendari actual ja situa l’adaptació dels sistemes informàtics de facturació en una finestra prou propera perquè les empreses comencin a treballar-hi amb normalitat.
Les entitats subjectes a l’Impost sobre Societats hauran de tenir adaptats els seus sistemes abans de l’1 de gener de 2027. Per a la resta d’obligats tributaris, el termini arribarà l’1 de juliol de 2027.
Aquest marge és valuós precisament perquè permet evitar una implantació precipitada.
VeriFactu afecta el sistema de facturació, però les implicacions empresarials poden anar més enllà. En moltes pimes, la facturació està connectada amb l’ERP, amb processos administratius, amb dades de clients, amb comptabilitat, amb gestories externes, amb integracions específiques i, en alguns casos, amb desenvolupaments que fa anys que funcionen sense haver estat revisats en profunditat.
Preparar l’adaptació significa identificar quin software emet factures, quines versions estan instal·lades, qui n’és el proveïdor, quines integracions existeixen, com es generen els registres i quins canvis poden afectar els processos interns.
Aquest és precisament el tipus de projecte que es beneficia d’uns mesos de previsió.
Quan una empresa arriba al canvi normatiu amb els sistemes inventariats, els proveïdors identificats i els processos revisats, la implantació es converteix en una evolució ordenada. Quan aquesta revisió arriba tard, qualsevol incompatibilitat pot acabar convertida en una urgència administrativa.
Entre setembre i desembre hi ha temps suficient per fer una diagnosi, parlar amb els proveïdors i construir un pla d’adaptació que permeti entrar al 2027 amb molta més tranquil·litat.
L’AI Act ja forma part del present
Hi ha una altra data que aquest estiu ha passat probablement més desapercebuda entre vacances, calor i desconnexió.
El 2 d’agost de 2026 va entrar en aplicació una part molt significativa de l’AI Act europeu, incloses les noves obligacions de transparència previstes per a determinats sistemes d’intel·ligència artificial.
Aquesta regulació representa un canvi important perquè la conversa empresarial sobre IA entra definitivament en una fase de maduresa.
Durant els darrers dos anys, moltes organitzacions han experimentat amb ChatGPT, Microsoft Copilot, Gemini, eines de generació de contingut, transcripció de reunions, automatitzacions intel·ligents i assistents integrats en aplicacions empresarials. En molts casos, aquesta adopció ha nascut de la iniciativa individual dels professionals i ha anat creixent abans que existís una política corporativa clara.
El resultat és una realitat molt habitual: dins d’una mateixa empresa poden conviure diversos serveis d’IA, comptes personals i corporatius, documents carregats en plataformes diferents, automatitzacions creades per diversos equips i criteris molt desiguals sobre quina informació es pot compartir.
Aquest escenari ja mereix una conversa de direcció.
Governar la IA implica saber quins sistemes s’utilitzen, amb quina finalitat, quines dades processen, qui n’és responsable, quins resultats requereixen supervisió humana i quins riscos poden aparèixer en cada cas.
També implica entendre les noves obligacions de transparència. En determinades situacions, l’usuari haurà de saber que està interactuant amb un sistema d’intel·ligència artificial, mentre que determinats continguts generats o manipulats artificialment hauran de poder identificar-se d’acord amb els criteris establerts pel marc europeu.
Per a una pime, aquesta transició no requereix necessàriament construir un departament jurídic especialitzat en intel·ligència artificial. Requereix començar a posar ordre.
El compliance d’IA comença amb un inventari
Una empresa difícilment pot governar una tecnologia que desconeix que està utilitzant.
Per això, una de les primeres tasques que moltes organitzacions haurien de plantejar durant aquesta recta final d’any és construir un inventari intern d’usos d’intel·ligència artificial.
Aquest inventari pot ser senzill. Ha de permetre saber quines eines utilitzen els equips, quines funcions cobreixen, quin tipus d’informació reben, si processen dades personals o informació confidencial i qui supervisa el resultat.
A partir d’aquí es pot construir una política interna realista.
Una política que expliqui quines eines estan autoritzades, quina informació pot introduir-se, quins usos requereixen supervisió, com s’han de gestionar les dades personals, quines tasques es poden automatitzar i quines decisions han de continuar tenint intervenció humana.
La mateixa Agencia Española de Protección de Datos està aprofundint durant aquest 2026 en aquesta qüestió. Les seves publicacions recents han abordat la intel·ligència artificial agèntica, la gestió de la IA generativa i, aquest estiu, l’exactitud, la idoneïtat i la qualitat de les dades personals utilitzades en tractaments amb IA.
Aquest últim punt és especialment rellevant.
L’expansió de la intel·ligència artificial ha generat una enorme fascinació per les capacitats dels models, mentre que dins les empreses continua existint un problema molt anterior: la qualitat de la informació.
Un assistent pot ser extraordinàriament avançat i continuar treballant sobre una base de dades comercial desactualitzada. Un sistema d’anàlisi pot generar resultats sofisticats sobre un ERP mal alimentat. Una automatització pot executar molt ràpidament un procés que fa anys que ningú revisa.
La governança de la IA comença, en bona part, per la governança de les dades.
ISO/IEC 42001 i una manera més madura d’entendre la intel·ligència artificial
En aquest context, ISO/IEC 42001 adquireix un interès especial.
És la primera norma internacional de sistemes de gestió específicament orientada a la intel·ligència artificial i proporciona una estructura perquè les organitzacions puguin gestionar-ne polítiques, responsabilitats, riscos, processos i millora contínua.
La seva importància per a les pimes no s’hauria d’interpretar exclusivament des de la certificació.
Moltes empreses probablement no necessitaran certificar-se a curt termini. Tanmateix, la lògica de la norma ofereix un marc molt útil per ordenar una realitat que sovint ha crescut de manera espontània.
Inventariar sistemes d’IA, assignar responsables, identificar riscos, establir criteris de supervisió, documentar processos i revisar-ne periòdicament l’impacte són pràctiques perfectament assumibles per una pime.
Aquesta estructura ajuda també a preparar l’organització per un futur en què clients, grans comptes, administracions i cadenes de proveïdors poden començar a demanar més garanties sobre l’ús de la intel·ligència artificial.
La mateixa evolució que vam viure amb la protecció de dades o amb determinats estàndards de ciberseguretat pot començar a aparèixer en el terreny de la IA: les empreses que puguin explicar com governen la tecnologia transmetran més confiança que les que simplement afirmin que l’utilitzen.
Les empreses volen IA, però encara necessiten construir capacitat
Les dades del sector confirmen aquesta tensió.
Una anàlisi publicada aquest juliol per l’Asociación Española de Empresas de Consultoría assenyala que sis de cada deu organitzacions espanyoles aspiren a arribar al màxim nivell de maduresa en intel·ligència artificial durant el 2026, mentre que actualment només un 23% considera haver assolit aquest nivell.
Al mateix temps, el 81% ja està invertint en agents d’IA i un 67% reconeix que encara no disposa del talent necessari per executar adequadament la transformació.
Aquestes xifres expliquen molt bé el moment actual.
La tecnologia avança més ràpidament que la capacitat de moltes organitzacions per integrar-la dins de processos estables.
Aquesta distància entre disponibilitat tecnològica i maduresa empresarial és probablement un dels grans espais de treball de la consultoria TIC durant els pròxims anys.
El projecte rellevant ja no consisteix simplement a activar una llicència d’IA. Consisteix a entendre on pot aportar retorn, quines dades necessita, com encaixa en el procés, quina responsabilitat assumeix cada persona i com es mesuren els resultats.
A Esolvo considerem especialment important aquesta mirada perquè evita convertir la IA en una successió interminable de proves que generen novetat, però poc impacte.
Les ajudes també entren en una nova etapa
El retorn de vacances també és un bon moment per revisar les oportunitats públiques de digitalització.
El Kit Digital ha estat durant els últims anys la gran referència per a milers de pimes i autònoms, però actualment no hi ha una nova convocatòria general equivalent a les grans convocatòries anteriors que permeti afirmar que el programa s’ha reobert de manera generalitzada.
El mapa d’ajudes, però, continua evolucionant.
Red.es està impulsant el programa Kit Espacios de Datos, orientat a facilitar que les empreses s’incorporin a entorns de compartició de dades. Aquesta orientació és significativa perquè mostra cap a on es dirigeix una part de la política pública de digitalització: més interoperabilitat, més dades i projectes tecnològics amb una capa de maduresa superior.
A escala territorial tenim, a més, una oportunitat molt concreta.
La Cambra de Comerç de Girona va obrir aquest estiu la convocatòria Pime Digital 2026, destinada a petites i mitjanes empreses de les demarcacions de les cambres de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El programa combina assessorament i suport econòmic per a projectes de transformació digital.
Aquest tipus d’iniciatives són especialment interessants quan l’ajut forma part d’un projecte amb una necessitat empresarial ben definida.
La subvenció pot accelerar una decisió, però el valor apareix quan aquella inversió resol una fricció real: una gestió documental deficient, un procés comercial desconnectat, una infraestructura poc segura, una necessitat d’automatització, una manca de visibilitat sobre les dades o una arquitectura digital que ha anat creixent sense un pla global.
Setembre és un bon moment per fer inventari
La recta final de l’any no necessita començar amb una gran transformació.
Pot començar amb una bona diagnosi. Si la direcció disposa d’indicadors fiables. Si els projectes digitals previstos per al 2026 han avançat o simplement s’han anat acumulant.
Aquesta fotografia és molt més valuosa del que sembla.
Permet transformar setembre en un punt de decisió i arribar al pressupost de 2027 sabent què necessita realment l’empresa.
També permet prioritzar.
Una pime difícilment pot abordar VeriFactu, IA, ciberseguretat, automatització, cloud, dades, ERP, CRM i màrqueting al mateix temps. Tampoc ho necessita. El que necessita és saber quina seqüència té sentit per al seu negoci.
Aquí és on la consultoria aporta una funció essencial: convertir una llista de tecnologies en un full de ruta empresarial.
El paper d’Esolvo en aquesta recta final d’any
A Esolvo afrontem aquesta segona part de 2026 amb una mirada especialment orientada a aquesta necessitat d’ordre.
Acompanyem les pimes en la revisió del seu ecosistema tecnològic, en la preparació de VeriFactu, en l’optimització d’entorns Microsoft 365 i Google Workspace, en projectes de ciberseguretat, en automatització de processos, en arquitectura de dades i en l’adopció responsable d’intel·ligència artificial.
La governança de la IA guanyarà un pes especial.
Per a moltes empreses, el primer pas serà entendre què està passant ja dins de l’organització i construir una política assumible que protegeixi informació, defineixi responsabilitats i permeti continuar innovant amb seguretat.
També continuarem ajudant les pimes a identificar programes de suport i ajudes que encaixin amb projectes reals de transformació digital, especialment dins l’ecosistema empresarial de Girona i Catalunya.
El nostre criteri per afrontar aquests projectes és senzill: començar pel negoci, entendre el procés, ordenar la tecnologia i mesurar l’impacte.
El final de 2026 ofereix temps suficient per fer aquesta feina bé.
Una reflexió per tornar de vacances
Setembre acostuma a arribar carregat de voluntat.
Nous projectes, reunions pendents, pressupostos, objectius comercials i aquella sensació que l’últim tram de l’any pot compensar tot allò que durant els mesos anteriors ha avançat més lentament del previst.
En digitalització, aquesta energia serà especialment útil si va acompanyada de criteri.
Coneixem les dates de VeriFactu.
Coneixem ja una part molt important de les obligacions europees en intel·ligència artificial.
Disposem de normes que ens ajuden a estructurar-ne la governança.
Sabem que les dades continuen sent una debilitat en moltes organitzacions.
Sabem que l’automatització i els agents d’IA continuaran avançant.
I tenim programes que poden ajudar a finançar determinats projectes.
Per tant, tenim una oportunitat poc habitual: anticipar-nos.
Els quatre mesos que queden fins al final de l’any poden servir per convertir obligacions futures en projectes planificats, ordenar la IA abans que la seva adopció sigui encara més extensa i preparar un 2027 amb una arquitectura digital més clara.
Aquesta és probablement una de les millors inversions que pot fer una pime en aquesta recta final d’any.
Arribar a gener sabent què té, què necessita i cap a on vol avançar.
Amb menys improvisació.
Amb més criteri.
I amb una tecnologia que treballi cada vegada més a favor del negoci.
